Dia: 3 de desembre de 2012

Clàudia Pons_1r A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

De tant en tant desitjaria tornar a aquells temps quan, un matí de primavera ens sorpreníem passejant pels jardinets de Gràcia. Jo parlava pels descosits. Tu assenties i rumiaves un lloc per dinar. En una colada de metro érem a la Vila Olímpica degustant un bacallà fresc i, per si m’havia quedat amb gana, m’obries les portes de la Boqueria.
Et demanava descansar però tu ja enfilaves els búnquers i vèiem com la ciutat enfosquia. Ja entrada la nit, gaudíem fent de “guiris” a la Sagrada Família, entrant als bars del carrer Marina i cantant al vell ”pub” irlandès.
Ben mirat potser només ens unia l’amor per Barcelona.

Raquel Balboa _1r A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

D’enemigues moltes, però com ella cap. Tothom en parla. Segurament tu també l’has nombrada algun cop. No sé com és, però me la puc imaginar: alta, rossa, prepotent i poderosa. A casa meva s’ha tornat més important que jo, m’ha pres el protagonisme. Fins i tot, ha captivat el meu estimat, ara dóna més prioritat a ella que a les meves carícies. Les meves amigues ja no comparteixen amb mi tardes de cinema i sopars divertits, ella ha ocupat aquests moments. Ningú ja no pensa en mi, estic gelosa i contra ella no puc lluitar. No té cara ni ulls, no és humana. Però m’he pogut assabentar del seu nom: CRISI, MALEÏDA CRISI!