Dia: 21 de desembre de 2012

Jordi Salles_2n DEP AEL C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Era un dia boirós, els ulls no arribaven a veure a més de 5 m. Portava samar­reta, folre polar, jaqueta i pantalons tèrmics, passamuntanyes i ulleres de màscara, però la humitat feia que el fred augmentés, calava fins al més petit dels ossos. Anàvem sense rumb, intentant seguir un camí cap al cim. Vam arribar a un turonet i farts de caminar vam fer un cercle per agafar escalfor, vaig treure el mapa per provar de situar-nos: impossible! Vaig tenir un pressentiment i vaig assenyalar la direcció que havíem de prendre per baixar, la boira es va obrir com el teló d’un teatre; estàvem al cim i davant nostre s’obria la vall que indicava el camí.

Dani Vinardell_2n DEP AEL C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Feia molt fred, estava immòbil sobre la neu, després d’haver caigut en la meva ascensió a l’Everest. Les meves extremitats ja no servien per a res. Estava sol, la meva vida arribava a la seva fi, en aquells instants tota la meva vida va passar pels meus ulls, com si d’una pel·lícula es tractés. Cada segon que havia viscut junt amb les persones que més estimava eren en aquella pel·lícula. Amb una inhalació forta em vaig despertar, aquella història tan real era només un somni, tot allò que havia vist era una fantasia, una fantasia, que en un futur és tornarà realitat, una realitat que és un somni, un somni que decideix el futur.