Dia: 28 de desembre de 2012

Carla Cristina Pereira _2n Bac Pro Gestió i Administració LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquell món de felicitat en el qual vivia, va desaparèixer quan de sobte una malaltia arribà a la meva vida. Aquella maleïda malaltia, que afecta la vida de molta gent i en aquest cas la meva.
Els meus amics m’apartaven del grup, la gent pel carrer se’m quedava mirant… totes aquestes coses que fan que t’enfonsis. Jo ja no sabia què fer per integrar-me i que la gent m’acceptés com sóc. Definitivament, vaig enfonsar-me en el meu món, amb l’esperança que tot allò s’acabés. Aquella tortura va durar tres anys, fins que ho vaig superar i em vaig recuperar. La superació personal no té límits. La vida, l’hem de viure minut a minut i al màxim.

Míriam Almeida _2n Bac Pro Gestió i Administració LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor és una cosa inexplicable que arriba a la teva vida sense que te n’ adonis, inesperadament. Una vegada que ja ha arribat és impossible treure-te’l del cap. L’amor és molt bonic quan ets correspost, perquè de vegades t’enamores només per sofrir i passar-ho malament. I quan pateixes, la tristesa no cap en el teu cor i sents que cada vena està a punt d’esclatar de dolor; les persones, de vegades, tenen por de tenir aquest sentiment.  Però, quan aquell amor et correspon, res no t’importa, només vols estar sempre amb aquella persona que t’estima tant com tu a ella. Perquè sempre se sofreix per amor però sempre busquem enamorar-nos.