Dia: 29 de desembre de 2012

Ian Farré_1r B Batxillerat EA DE BATXILLERAT

El dia 17 de febrer de 2010 un home es va aixecar i va anar cap a la feina. Quan hi va arribar, com sempre, es va beure un cafè de la màquina. Després, l’home, com sempre, es va asseure a la seva cadira i, com sempre, va teclejar sense parar fins a la una. Va fer, com sempre, una pausa per dinar. Aquell dia l’home va decidir no anar a la feina durant les cinc hores restants i va anar  a casa. Es va estirar al sofà i va intentar dormir. Es va despertar i es va aixecar del llit. Va mirar el rellotge i va veure que eren les set del dia 17 de febrer de 2010.  En aquell instant l’home va entendre que no podia escapar de la rutina.

Sílvia Gancedo _1r B Batxillerat EA DE BATXILLERAT

Inspiro profundament i obro els ulls. Només veig fulles de tots els colors que llisquen pels arbres i que, després de seguir un llarg recorregut ballant amb el vent, arriben al terra i envaeixen el carrer. És com si tot seguís el ritme dels nostres cors que avui bateguen com mai. El riu, al nostre cantó, canta una simfonia que li dóna al moment un to màgic. L’agafo de la mà i m’abraça. El trobava a faltar, i molt. Em sento lliure. Estúpidament feliç. Vull aturar el temps, congelar el moment i tancar-lo en una ampolla. Sé que ell desapareixerà. És fosc i encenc la llumeta de la tauleta de nit. No hi és. Ha desaparegut. Ho sabia.