Dia: 30 de desembre de 2012

Oriol Cassany _2nde C/D/E (4) LYCÉE COMTE DE FOIXx

Els meus ulls s’hipnotitzen pel les pampallugues successives del cursor, indicant-me l’absència de lletres. La inspiració no sorgeix d’enlloc, com si tot d’un cop s’hagués esfumat. És això el que en denominen la fòbia al paper blanc? De sobte s’encén una bombeta! La inspiració arriba de mica en mica. Teclejo frenèticament sense parar, però l’acumulació d’idees bloqueja la meva ment, deixant-la totalment en blanc. Rellegeixo i m’aturo, adonant-me que escric tot el que em passa pel cap. Tot i així segueixo. Faig un últim esforç buscant fins l’últim racó del meu cervell i… Ja està! el microrelat està acabat.

Guillem Fiñana _2nde C/D/E (4) LYCÉE COMTE DE FOIX

Llavors vaig agafar aquell pollastre vell. I noi, com cridava! Ni que fos un indignat de plaça Catalunya! I se’m va escapar, com era d’esperar. Com corria la mala bèstia! I al mateix temps semblava que es burlés de mi. Vaig agafar aquell ganivet del meu pare, carnisser de tota la vida, i vinga donar cops com un desesperat, per a tallar el cap d’aquell ganàpia! Tot el galliner era can seixanta! Les gallines animaven el pobre pollastre, i es divertien una mica, ja que la víctima ja no els donava entreteniment. Al final li vaig tallar la testa d’un tall esquerp, però seguia corrent! Deu ser això el que denominen rigor mortis.