Un passeig sota la pluja

Tania Moutinho_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Un bon dia, sona el despertador i et lleves com si estiguessis trista, però no saps per què. Te’n vas al menjador, mires per la finestra i veus que és un dia plujós, però vols sortir, així que surts. Només tens ganes de córrer sota la pluja per sentir-te lliure i oblidar els problemes i tot el que t’envolta; per poder plorar tranquil·la sota la pluja, que és l’única que amb les seves gotes d’aigua pot ocultar les llàgrimes que cauen per la teva cara. I de cop t’adones que la vida és com un llibre, que dels errors n’aprens i que tu decideixes quan comença i quan acaba un capítol.

Por

Renata Santos_1ère ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Em sento sense màgia. Sento que em falta l’element essencial per sentir-me completa. Són aquells moments que ho tens tot, tanmateix res et conforma. Vaig en direcció del vent, el segueixo sense saber cap on em dirigeix. No puc continuar així. Tot el passat em ve al cap a totes hores, i això em fa sentir pitjor ja que abans ho tenia tot. Ara sento que no em resta res, que tot ha canviat d’un dia a l’altre, i jo no estava preparada per viure aquesta situació. Sóc conscient que aquests canvis em van obrir noves portes però la por segueix molt present. El dia que tot va començar romandrà present per sempre: 8 de gener del 2005.