Dia: 2 de juny de 2013

Paulo do Nascimiento_1r Art A EA BATXILLERAT

Em desperto, m’aixeco del llit i em dutxo. Esmorzo i surto de casa. És un dia normal, com els altres. Escolto música mentre camino, fumant, en direcció a la plaça. De sobte, em crida l’atenció un grup de joves ballant. Me’ls quedo mirant. M’impressionen els moviments que fan i tot el que arriben a transmetre. Jo sempre hauria volgut ballar així. Per aquest motiu, em presento i els demano si podrien ensenyar-me. Ballar no s’aprèn en un dia. Requereix esforç i temps. No es tracta de ballar millor sinó de superar-se un mateix dia a dia. Ball a ball.

Helder da Rocha_1r Art A EA BATXILLERAT

Un dia li vaig prometre al meu avi que cuidaria d’aquelles persones que em somriguessin. Li vaig prometre que cuidaria de vosaltres. Només dono gràcies a tots els somriures que, encara que fossin en els pitjors moments, m’oferíeu sense problemes. Ara, caminant sol pel carrer, noto que no estic sol. Algú sempre em somriu. La famosa frase que diu que només t’adones del que tens quan ho perds a mi no em serveix. En el meu cas diria que només t’adones del que pots arribar a tenir quan somrius. Jo tinc el que tinc gràcies a aquells que em fan somriure. Ara em toca a mi fer-vos somriure… Gràcies.