El soldat sense esperança

André de Groot _2 BPR LYCÉE COMTE DE FOIX

Em dic George, sóc un soldat americà i hem finalitzat l’atac a la platja d’Omaha a Normandia (França). Estic aquí al costat d’en David. Jo estic parlant però malauradament ell no contesta. Veig solament un paisatge ensangonat amb joves al terra que no es mouen i que tenen un gros forat a la front o al cos. Si miro l’aigua del mar està plena de sang dels cadàvers. Veig armes per tot arreu, tancs per aquí i granades per allà. Torno a pensar com va començar tot i com van morir amics meus com en Jimmy, en Bryan, en David…
Quin malson, vull morir també.

La professora i el sarcasme

Joan A. Balaguero _2 BPR LYCÉE COMTE DE FOIX

En entrar a classe, la professora va lliurar els exàmens i va començar a  corregir. Els alumnes van començar a fer molt de xivarri i la professora es va empipar però va decidir calmar-se i continuar corregint. Mentrestant molts van queixar-se de les seves notes i per tant va decidir parar i fer un dictat de dues pàgines. Però quan va començar a dictar, un alumne va parlar en comptes d’escriure i li va dir:
–Agafa la porta i vés-te’n de classe! L’alumne tal com la professora ho va dir, va agafar la porta i va marxar.
Mentre, la professora sorpresa per l’acció va cridar:
–Es pot saber què fas!