Dia: 21 de juny de 2013

Carlota Campos_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo quan, immersa en la meva música, estava estirada damunt la sorra de la platja. No tenia cap preocupació. Ningú ni res passava pel meu cap.
Puc sentir, a hores d’ara, sis mesos després, com el sol penetrava lentament i càlidament sobre la meva pell. Puc sentir els riures d’alegria que llançaven feliçment els nens que jugaven amb la sor­ra. També, encara, puc sentir la meva mare dient-me a cada minut que no oblidés posar-me la crema solar, l’única obligació que tenia.
Però el més especial de tot va ser quan, en aixecar-me de la tovallola per anar a remullar-me una mica dins l’aigua cristal·lina, et vaig veure…

Laia Moliné_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot és possible! Això diuen… Però, jo em demano, de veritat tot és possible, així, sense esforç? No és cert… Si no persegueixes i lluites per allò que vols aconseguir, si no hi creus i no fas que es faci realitat… Ho sento molt petit, però, si no ho fas així… res és possible. Sé que aconseguir aquest somni, aconseguir que sigui possible, és difícil, però, no és millor poder dir “ho he aconseguit”? Poder dir que has aconseguit, que aquell somni que un dia va entrar a la teva ment i va ocupar el lloc de “coses per fer” l’has fet realitat. I gaudir d’aquest moment, anomenat victòria.