Dia: 1 de desembre de 2013

Marc Ribert_1r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Recordo a tothora aquell home d’orelles grosses, rostre pacífic i lleugerament bigotut, al qual les canes consumien feia temps… recordo aquell jove engolit per una inexorable disfressa del temps que, altra hora perfecte, m’ensenyà a ser. Recordo especialment, entre els seus Absoluts coneixements, el dia que m’assegué al seu resguard i em parlà sobre la justícia: -Has de lluitar sempre per ser just. Defensar uns principis. Encara que això suposi anar en contra d’una majoria.
Ara que ell no hi és, trobo dia rere dia asil en aquella afirmació inversemblant. Des d’aleshores busco la justícia i em demano per què se la va endur amb ell.

Gerard Carmona_1r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig conduint per Andorra, cansat d’un dia difícil d’escola. Paro, el semàfor està en vermell. Creua pel pas de vianants un home d’aspecte humil, amb roba cridanera: pantalons cagats, unes espardenyes gastades i una bossa  mar­ró què semblava tenir cent anys. Duu els cabells llargs i greixosos, i una barba canosa. Dic a ma mare: “Mira aquest personatge, deu de ser un drogoaddicte!” De sobte la meva mare em fa una mirada assassina, i després d’escridassar-me, em diu que aquest home és el cirurgià més important d’Andorra, la persona que va salvar el meu oncle d’un càncer. Es posa verd el semàfor.