Autisme

Aida Bernal _1r ECP C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Se sentia sola. No veia ningú al seu costat. Tothom la mirava amb indiferència, amb menyspreu… De sobte, un dia va trobar un amic que l’ajudava, la comprenia i l’acompanyava. Ara bé, amb el pas del temps la incitava a fer-se mal. Primer va ser una simple autolesió, però a poc a poc les seves exigències augmentaven, fins arribar a un intent de suïcidi per tal que aquesta persona desaparegués i pogués deixar de sofrir. Van haver de donar-li medicació. Tot i així, el seu amic no desapareixia. Un matí els metges li van explicar que aquesta persona era inexistent i es deia Autisme.