Dia: 13 de desembre de 2013

Marta Rodrigues_CAP 1 LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser un vuit de setembre. A les quatre de la tarda. Ho recordo. Tenia moltes ganes de veure’l, estava ansiosa, neguitosa… i per fi a un quart de cinc va entrar per aquella porta acompanyat de la meva mare. Era petit i quasi no obria els ulls. Era tan petit… Els meus ulls miraven per primera vegada la persona més maca que mai havia vist. Vaig començar a plorar però… d’emoció per veure’l per fi. Poder-lo abraçar i tocar… I sí, efectivament estic parlant del meu germà petit. Ara mateix té un any. Diuen que el temps passa volant i és veritat. Sembla que va ser ahir que va néixer i ara està tan gran!

Esther Oliveira_CAP 1 LYCÉE COMTE DE FOIX

Aixecar-te com cada matí i preparar-te per anar a l’escola. Treure bones notes i fer un bon somriure, treure’n de dolentes i pensar què has fet malament. Esperar cada dia que siguin dos quarts de sis de la tarda per marxar cap a casa. Arribar, sortir de l’ascensor i sentir el teu gos davant la porta esperant-te i saltant-te a sobre. Anar a l’habitació, deixar la motxilla i posar-te el pijama. Estirar-te i veure la televisió tranquil·lament i just recordar que tens un munt de deures per fer. En resum, esperes tot el dia que siguin dos quarts de sis de la tarda per sortir de l’escola i quan arribes a casa t’has de posar a fer deures.