Dia: 15 de desembre de 2013

Núria Queirós_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Tanco els ulls i començo a pensar. Trobo que la gent d’avui en dia és molt diferent de la d’abans. Ara l’únic que fem és estar davant d’una pantalla i observar-la. No ens adonem que a part de tornar-nos cecs ens estem perdent moltes coses.
Avui en dia només ens preocupem pel que passa a la feina, per comprar-nos un iPhone, un ordinador, unes Timberland… i no valorem les coses. Ara no ho notem, però més tard ens adonarem que hem de canviar. Ja que acabarem per no veure sortir la llum del sol i ens distanciarem de la família i els amics. No els veurem personalment, sinó en una simple imatge que acabarà caient en l’oblit.

Sofia Romero_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Sóc a la platja. La sorra és blanca com la neu. Em dirigeixo a la vora de l’aigua per poder-me refrescar i poso els peus dins l’aigua. L’aigua puja per les meves cames, aquella sensació em recorda a la meva infància amb el meu avi. Una sensació de tristesa estranya, que em feia recordar moltes coses. Em poso a plorar, les llàgrimes baixen per les meves galtes i arriben a la meva boca. Tenen un gust salat com l’aigua de la platja.
Després, torno a casa i faig la maleta amb una altra mentalitat: és igual on estiguis i el que pensis, viu la vida a l’extrem i fes la teva, només així aconseguiràs el que et proposes.