Aquesta senyora Crisi

Gisela de Carvalho_2n B INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Estic a l’aeroport amb la mama esperant el papa, que arribarà en un d’aquests avions tan grans. Fa molt que esperem, però m’ha donat temps de fer un amic. Juguem al pica-paret, encara que a la mare no li agrada que m’allu-nyi gaire del banc on estem asseguts i m’hagi emportat algun crit. Té por que em “ractin”, que en diu ella. Que per què el papa és fora? Ha hagut de marxar per culpa d’una senyora que es diu Crisi i que fa que molts grans hagin de tornar al col·le a aprendre alemany. Quan sigui gran marxaré com el papa a buscar feina, però m’emportaré la mama. Aquesta senyora Crisi hauria de deixar que les famílies visquessin juntes.

Nits

M. Florencia Rivero_2n B INSTITU ESPANYOL D’ANDORRA

La dolça sensació de beure una tassa de xocolata calenta. Treure’s les sabates que durant tot el dia han estat estrenyent els meus peus. Seure al llit. Amagar-se sota la flassada de fibres verdes i blaves finament teixides. Enviar el missatge de bona nit a aquella persona especial mentre jugo entremaliada movent amunt i avall les mitges. Aprofitar per fer una darrera ullada als flocs de neu que cauen impertorbables des del costat fred de la finestra. Acudeix a la ment cada imatge, cada sensació viscuda durant la jornada. L’especial ritual seguit dia rere dia. Comença una altra nit d’aventures, comença el meravellós món dels somnis.