Dia: 29 de desembre de 2013

Adriana Duarte_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Les fulles començaven a caure, el vent bufava i la gent s’amagava a casa pel fred que començava a fer. L’estiu s’havia acabat. Malgrat el que havia passat aquelles setmanes entre tu i jo, tot continuava igual. Igual de lleials, igual de confidents i malauradament, igual d’amics. Tampoc tenia el dret d’estar trista. Tu continuaves al meu costat protegint-me i fent-me somriure. Però feia mal que no fos jo la que et demostrés amor, feia mal estar al teu costat però alhora no tenir-te, i el que realment feia més mal era saber que el que més havia desitjat, ho havia tingut… però se m’havia escapat de les mans.

Àngela Latorre_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El moment més feliç de la meva vida va ser quan vas néixer. Vaig veure la teva cara i tot aquell dolor va valer la pena. Jo era conscient que allò encara no havia acabat. A l’hospital em van dir que hi havia un problema amb el part. Vaig preguntar que si tu estaves bé, que era l’únic que m’importava, em van dir que sí, que el problema era meu, que m’estava dessagnant i que no podien parar l’hemorràgia. Res a fer. Ara tindràs divuit anys, el teu pare t’haurà donat aquesta carta. Espero que tinguis una vida plena i que trobis algú que et cuidi tant com el teu pare va fer amb mi.