Paisatge de postal

Sara Busquet_4t B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Estirada sobre l’herba desvetllo tots els meus sentits. El sol irradia sobre meu, il·luminant tots els racons adormits. Tot d’una, la primera flor emergeix de la boira acumulada, la brisa arrossega la flaire del nèctar perfumat i els primers animalons treuen el cap mig endormiscats. Un paisatge de postal es deixa entreveure entre dels branquillons secs. Sento un soroll i tinc por. Qui deu ser?  Aterrida i amb els ulls mig clucs, percebo un ésser amb un poder estrany, un poder capaç de despertar la natura després d’un llarg període de son. Algú anomenat primavera emergeix del no-res. Primavera amagada, ja pensàvem que no tornaries.