Dia: 26 de febrer de 2014

Miguel Mesquita_1ère SB LYCÉE COMTE DE FOIX

La nit, més que negra; l’obscuritat de l’univers no em semblava més clara que ara. La lluna, blanca, un blanc net, diví, com els vestits de les princeses dels contes de fades. L’herba estava mullada i jo, allà estirat, sentia l’olor de la terra; però a mi res no m’importava, no pensava en la terra… els astres, les explosions planetàries i les supernoves m’envaïen el cap com un paràsit que s’hagués implantat a l’arrel de la meva ànima. Els núvols obstruïen la imatge de l’univers, però amb la imaginació creava estrelles, cossos desconeguts, planetes que a una gran velocitat creuaven la Terra i els límits del meu coneixement.

Jana Moré_1ère SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Com sempre que vas a ca l’àvia, és arribar i veure la tradicional plata de macarrons, els immensos trossos de carn, gruixuts i perfectament cuits, el colorit bol d’amanida, l’olla plena de mongetes verdes i patates bullides, el descomunal flam que presideix l’àpat i la deliciosa olor dels pastissos de poma amb canyella que ve del forn. Tens la sensació que la bona dona ha fet menjar per a tot el veïnat, però no, tot és per a tu; notes com el pànic t’envaeix, ja que saps que fins que no t’ho acabis tot no t’aixecaràs de taula. Et penedeixes d’haver esmorzat i ja no voldràs sopar. Així que mai no digueu a la vostra àvia que teniu gana.