Dia: 5 de febrer de 2014

Iván López_2n B Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Rius de color vermell recorren el meu suau i pàl·lid braç i creen petites cascades al final dels meus dits llargs i gruixuts. Jo, estirat al terra de la meva habitació i recolzat en la rígida i blanca paret, observo com la vidriera de la meva finestra plora el meu adéu a aquesta terra, una vida feta de disgustos i de felicitat. Ja no em salvaria … pel meu cap passen totes aquestes imatges de persones que no són significatives per ser anomenades en aquesta petita història. “Toc toc”, torno a la realitat, darrere la foscor entra l’Annabel, l’únic motiu de la meva existència que em dóna valor per lluitar contra aquesta societat.

Núria Martín_2n B batxillerat  INSTITUT ESPANYOL

El full seguia en blanc, encara dubtava de la paraula amb què començar: hola, o bé estimat? Mentre ho pensava, vaig notar la flaire d’una olor coneguda, intensa i molt excitant: l’olor de la seva pell. Aquella aroma la sentia com si fos al davant. Vaig emprendre un viatge entre les experiències viscudes: el nostre primer petó, la primera vegada en què vaig sentir la seva pell nua… Sentia totes les sensacions, les recordava, idèntiques a la primera vegada. En despertar-me del viatge, el full estava escrit. Ni el vent va ser capaç d’endur-se aquelles paraules. Escrit que deixà un segell en la història. L’escrit mai no escrit.