Dia: 27 de febrer de 2014

Jordi Fidalgo_T PRO ET LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia diferent dels altres. No hi havia ningú al carrer. La gent estava tancada a casa. Els cotxes no circulaven. Semblava que estigués sol a la  terra. Vaig decidir anar-me’n a casa. Quan vaig entrar -hi no hi havia llum. En aquell món no funcionava res. Hi havia moments en què pensava que estaria millor sol, però també pensava en la meva família. I volia estar amb ells tota la vida. Tenia la necessitat de sortir una altra vegada al carrer. Quan vaig sortir, no es podia caminar. Hi havia molta gent, unes cues de cotxes enormes i un soroll que feia molt mal a les orelles. I això em va fer pensar que no era gaire normal.

David Machado_T PRO ET LYCÉE COMTE DE FOIX

No sempre ets just amb les expectatives de vida. A vegades, és la gent que més estimo que t’emportes. Et vas emportar el meu cosí, fa quatre anys.
Tantes persones que semblen omplir-ho tot. I no es tracta d’oblidar, sinó d’assimilar-ho. Ja han passat quatre anys des de la seva mort. El record és cada cop més present, i les ganes de tornar a estar amb ell són immenses.
De vegades sóc egoista i penso: Per què no t’emportes el del costat? Aquest és meu.
Per molt que ja no hi sigui no deixa d’estar a la meva ment, al meu cor. El record dels grans moments que vaig passar amb ell no s’esborraran mai de la meva memòria.