Dia: 23 de febrer de 2014

Cristian Gonçalves_T PRO C g.1 LYCÉE COMTE DE FOIX

Després d’aixecar-me a les set del matí, estic pujant per una muntanya amb tres companys més. Em sento molt cansat, com si el cor em sortís per la boca, i les cames em pesen molt, però això no em pot aturar perquè estic molt motivat. Ara mateix es pot veure una borda caiguda a la vora del riu. Que preciós! Ja hi som! Hem arribat al cim i les vistes són meravelloses, les munta-nyes formen unes valls espectaculars i també es pot veure un dels pics de França. Aquí dalt m’envaeixen uns sentiments de tranquil·litat i de pau enormes. Aquestes vistes són més que un paisatge. Això és la muntanya més alta d’Andorra, és el Comapedrosa!!

Ana Antunes_T PRO C g.1 LYCÉE COMTE DE FOIX

Per més que ho negui i em refusi a acceptar-ho, vull enamorar-me. Gaudeixo de la meva solteria i de la meva vida, però sé que, en el fons, el que vull trobar és l’amor. Veure parelles agafades de la mà, besant-se o dient-se com s’estimen fa que dins el meu cap comencin a sorgir preguntes sense resposta, i a vegades em sento buida. Tinc tant de mi per compartir, tinc tant amor, tantes il·lusions que m’entristeixo. Aquell noi que m’agrada no em diu res, i al que s’interessa per mi li falta alguna cosa. Potser em falta enamorar-me fins a la medul·la, sentir aquest amor que et destrueix, que t’absorbeix, que t’enforteix. Esperaré…