Joan Pires_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
I de sobte, un dia vas marxar. Aquell matí assolellat la meva vida va canviar. Em vaig quedar sol, amb un buit al cor. Tres-cents cinquanta quilòmetres era la distància que ens separava, de sobte em vaig adonar del temps que vaig perdre discutint amb tu. Tu em vas ajudar quan més ho necessitava, tu em consolaves quan pensava que la vida no valia per res, tu ets i seràs la persona més important de la meva vida. No hi ha millor sensació que saber que estàs orgullós de mi, i jo de tu. Només vull donar-te les gràcies pels somriures, per les llàgrimes que m’has tret dels ulls i per ser com ets. Només vull dir-te que t’estimo, pare.