Dia: 3 de març de 2014

Joan Pires_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

I de sobte, un dia vas marxar. Aquell matí assolellat la meva vida va canviar. Em vaig quedar sol, amb un buit al cor. Tres-cents cinquanta quilòmetres era la distància que ens separava, de sobte em vaig adonar del temps que vaig perdre discutint amb tu. Tu em vas ajudar quan més ho necessitava, tu em consolaves quan pensava que la vida no valia per res, tu ets i seràs la persona més important de la meva vida. No hi ha millor sensació que saber que estàs orgullós de mi, i jo de tu. Només vull donar-te les gràcies pels somriures, per les llàgrimes que m’has tret dels ulls i per ser com ets. Només vull dir-te que t’estimo, pare.

Paula Alvariza_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ja fa quinze anys que vas marxar. Quinze anys que per més que no ho semblin han passat volant. Una mica tristos, ja que no et vaig poder conèixer suficientment. L’única cosa que sé és que eres una gran persona, que vas lluitar per defensar els drets dels teus companys, i els teus, que sempre  treies un somriure a la mama i que ara ja no hi ets. Són tants els records que vas deixar i que m’hauria agradat compartir amb tu… Però no ha pogut ser, ja que tu vas marxar al més enllà. Sé que si fossis aquí em diries que he de ser forta, i això és el que faig. T’estimo avi.