Dia: 31 de març de 2014

Inga Kvak_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

M’he despertat amb la llum de la matinada. Després de romandre una estona en els meus pensaments, torno a la realitat i m’envaeixen el pànic i la confusió. M’adono que no sóc a la meva habitació sinó en un lloc molt estrany. Aquesta idea em provoca un sentiment aterrador i satisfactori a la vegada. Vull recordar-me de cada detall. Estic envoltada d’una vegetació meravellosa: arbres gegants d’un blau verdós amb les rames caigudes i flors… Alço la vista per observar els fantàstics ocells que viatgen pel cel. De sobte, sento un soroll i em giro alarmada. Puc distingir una noia, mirant-me fixament… S’endinsa en la selva. La segueixo…

Kassandra Mameghani _3r C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Es va aixecar, cansat. No és fàcil viatjar tant en un dia i ocupar-se d’alimentar la família sent vidu. Tenia una mica de gana i va matar el cuc, se’l va cruspir i es va enlairar. Es va aturar en una branca. Però allà hi havia gat amagat. De sobte, va sortir un gat que se li va apropar. En veure’l, va intentar mantenir-lo a ratlla, però el gat va avançar. Només desitjava que girés cua. Però el gat només va moure la cua. Al gat li havia pujat la mosca al nas, així que va saltar, la mosca se’n va anar i el gat va matar-lo. Va menjar-se’l a cremadent i es va cremar les dents, però va valdre la pena: estava per a llepar-se els bigotis.