Dia: 18 de març de 2014

Natalia Acevedo_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui, no ha parat de ploure. Un dia més tancada a casa sense fer res. Miro al meu voltant i no hi ha res per fer. Quin avorriment. La meva germana no para de plorar, sembla que la pluja estigui en els seus ulls. Els dies de pluja solen ser els dies més tristos del mes, en els quals no pots fer res, només estar a casa i avorrir-te… Vull sortir i anar a veure aquell noi; sí, aquell que fa que els dies siguin de sol encara que plogui. Jo també tinc ganes de plorar avui, no sé per què però en tinc ganes. Algú m’ho pot explicar? Algú m’escolta? Si algú llegeix això algun dia voldria saber la resposta; si n’hi ha una, seria un descans…

Aida Castejón_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Una noia somrient que tocava el violí. El seu somriure va desaparèixer juntament amb les seves ganes de participar en concursos. La seva mare va tenir un accident de cotxe quan anava a un dels seus concerts. Valentina. La noia visitava cada dia la mare, que estava en coma. Passats dos anys, decideix que el seu públic sigui la seva mare. No tenia bona relació amb el seu pare. Ell, fart del violí, l’hi confisca i li proposa d’anar a pescar. Valentina improvisa un violí amb els fils de la ca-nya de pescar. Amb el violí comença a tocar la melodia del flautista d’Hamelin. La mare es desperta. Ella encara toca per a la mare, com solia fer.