Dia: 11 de març de 2014

Laia Gurí 1r batx. lingüístic ESCOLA AND. DE BATXILLERAT

Faig atletisme des de fa anys. Per a mi és més que un esport. Quan estàs entrenant sues, ho dónes tot, el cor et va a mil, pateixes. Però quan els resultats apareixen, tens una satisfacció que no es pot expressar amb simples paraules, ho has de sentir. L’atletisme no és simplement córrer o saltar, és un estil de vida. Un dia algú em va dir: “Per molts obstacles que et trobis mai et rendeixis. No és qüestió de no caure, sinó de tornar-se a aixecar. Mai deixis que ningú et digui que no pots fer una cosa; aconseguiràs tot allò que et proposis. Simplement creu en tu.”
I crec que aquesta és la clau: creure en tu mateix.

Letícia Sánchez _1r hum. i ling. ESCOLA AND. DE BATXILLERAT

Ha arribat l’hora. Surto a l’escenari, camino indecisa i inestable però amb pas ferm. Tremolo i no em surten les paraules. Oh, no! És l’hora de presentar-me però les meves cordes vocals han emmudit i no volen deixar escapar cap so. S’encenen els focus, sona la música, el terra vibra. Els meus peus comencen a moure’s involuntàriament al compàs seductor d’aquella melodia que ressona dins del meu cap. Tot­hom, amb un esguard expectant, segueix detalladament tots els meus passos. Vull fugir, amagar-me, però no puc, ell és allà, dalt del cel, dient-me que mai deixi escapar els meus somnis.