Trencar el gel

Victor Chillon _4t A, EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Sec tranquil a casa meva, sol i amb gana. Decideixo aixecar-me ràpidament del sofà per picar alguna cosa de la nevera. Tan ràpid que se m’ennuvola la vista. No em sorprenc ja que fa cinc hores que no m’aixeco ni per pixar, així són les vacances. Just quan obro la nevera sento el timbre. Salto cap a la porta intrigat. Qui deu ser? Obro. És la veïna del costat que em demana gel; la seva nevera s’ha espatllat i es vol fer un cubata. Com que és molt atractiva mai m’he atrevit a parlar amb ella, així que m’armo de valor i decideixo trencar el gel. Li’n dono i se’n torna cap a casa seva. I aquí estic, assegut al sofà, sol i amb gana.

La por

Ioana Escaler _4t A  EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

La Maria tenia 15 anys i era adoptada des dels 2. Al seu pare li havien detectat càncer de pell feia anys però la Maria mai l’havia vist tan malament i tan deprimit. L’Enric era un home d’esport, vivia per la muntanya i per la seva filla. Ella no suportava que anessin passant els dies i el seu pare, que l’havia fet somriure des del primer instant que el va veure, empitjorés minut a minut. La Maria no podia perdre el seu pare, no podia perdre la persona que li havia ensenyat tot el que sabia: caminar, escriure, parlar, viure, estimar i gaudir de la vida. Tenia tanta por, tanta por de perdre la persona que s’estimava més en aquest món.