La força del destí

Georgina Riba_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

La ràbia em consumeix profundament. Ploro, agafo la meva bossa i em disposo a sortir de l’habitació. Tu m’agafes el braç i jo t’empenyo. T’enfades i em persegueixes. Jo corro sense sentit. Les llàgrimes em tapen la vista. No hi veig, però no deixo de córrer. Em mossego el llavi. Tanco fort els ulls i els punys. Penso en tu i això encara em fa més ràbia. Sense adonar-me’n vaig empenyent tot­hom perquè em deixin passar i pico contra algú. Obro els ulls i veig que aquest algú ets tu. M’abraces molt fort. Em demanes perdó i em deixo anar. Segueixo plorant, però deixo que m’abracis. El destí m’ha tornat a portar amb tu.