JosÉ A. GonzÁlez_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER
Són les cinc del matí i no aconsegueixo dormir després del que he viscut avui. Aquesta tarda, en sortir de l’escola, he anat a la parada del bus. M’he assegut al banc verd que hi ha al davant, i he tret els cascos de la motxilla. Quan me’ls anava a posar, he sentit una veu que se’m dirigia: “Noia, sí, tu, la del vestit blau”. Intrigada, aixeco el cap i veig un home d’uns quaranta anys amb un mòbil a la mà. El miro fixament als ulls, i veig uns ulls plorosos, com si em volguessin dir alguna cosa. De cop, recordo l’accident que va tenir en Pau la setmana passada i intento fugir desesperada d’aquesta situació sense pensar-m’hi dos cops.