Ixent Domínguez_3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Vaig despertar-me. Acabava d’escoltar un soroll. Provenia de l’interior de l’armari. Em vaig espantar. Tenia molta por. Vaig esperar, escoltant atentament, però el soroll no es deturava. Al contrari, s’intensificava sense pietat. En un acte de valentia, vaig aixecar-me per veure què amagava l’interior de l’armari. El recorregut des del llit fins l’armari se’m va fer veritablement etern; eren quatre o cinc passes. A mesura que m’apropava, els sorolls anaven augmentant. Vaig posar la mà al pany, vaig respirar profundament i vaig obrir la porta de l’armari. Era el meu gos! S’estava menjant els meus mitjons, i també els meus calçotets!