Mes: maig de 2018

Katia Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Sento que és molt real, massa. Tot està definit com si fos l’autèntica realitat… Estic estirada al carrer i tinc por perquè no veig ningú. No sé on anar ni què fer. Sento com si algú estigués recolzant una mà sobre la meva espatlla, però estic sola tot i que sento un calfred. Està fosc i estic espantada. M’aixeco, començo a córrer sense saber la direcció que prenc. Em cau una gota, una altra; està plovent. Finalment, arribo tota xopa a casa i vaig directe a la meva habitació. No recordo res més fins que noto que algú m’acarona el cap. És la mare. De sobte, no sé què està passant, tot es torna fosc i no veig res…

Toni Mesa_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia d’entrenament, un nen que jugava a voleibol professional es va aixecar sentint quelcom estrany a les mans. Va anar a esmorzar, va agafar dos trossos de pa, i quan els va tenir a les mans, els va cremar. Després es va dirigir a l’escola i va abraçar el llapis. En sortir, va anar a entrenar amb els seus amics i van fer un exercici de rematar. Quan va ser el seu torn, i només tocar la pilota, la va colpejar amb tanta força sobrehumana que va aparèixer foc al voltant de l’esfera, com si fos un sol al pavelló. Els seus companys es van quedar en xoc en veure el seu poder… Canviaria alguna cosa a partir d’aquell moment?

Pau Oliver Moles_3r C Col·legi María Moliner
Un dia, una noia anomenada Irina estava sola a casa i havia de cuinar un ou però no en sabia i va cridar al seu amic Raül perquè li donés un cop de mà. Mentre preparaven el menjar, va aparèixer un ratolí i el Raül va intentar matar-lo però no va poder. La Irina li va dir que fins que no matés el ratolí no se’n podia anar i no el trobaven. La Irina va posar el Raül a fer de guardià nocturn per si apareixia el ratolí. La Irina no el va deixar sol i es van quedar sols parlant de les seves coses: de les coses de la vida, el temps… De sobte, el Raül va recordar que l’endemà tenia futbol però ja era massa tard i hi va anar sense dormir.

Luis Miguel Oliveira Silva_3r C Col·legi María Moliner
Fa molt de temps, hi havia una plaça on es van enamorar dues persones, es van casar, va passar molt de temps i es van morir. Els fills, un noi i una noia, de petits, al col·legi van patir bullying. Es deien Maria i José Luis. El dos anaven a classes diferents, ja que eren germans i s’havien de separar.
El José Luis va ser el que més va patir de bullying, la noia “només” va patir bullying cibernètic. Els pares van intentar posar-hi remei com podien però només van poder ajudar la Marta i una mica el José Luis.
Ara, al present, el dos han crescut i ja són adults. Cap dels dos no mira el passat que van tenir i finalment ho han oblidat tot.

Hanan Bentahar_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dia com tots els altres, vaig tornar a pensar en aquell noi que em tornava realment boja. Vam estar parlant. A la tarda vam quedar. Finalment ja era el moment. El noi estava una mica lluny, hi havia molta gent pels voltants, cada vegada em posava més nerviosa i sentia un pessigolleig. Aquell noi era simplement perfecte, en tots els sentits. Just estava al davant d’ell, però de sobte vaig sentir la veu de la meva mare. La veu s’atansava cada cop més. Malauradament vaig obrir els ulls i vaig veure la meva mare que m’estava cridant perquè ja eren les set del matí! Quin disgust! Tot i que l’estimo molt, hauria preferit el somni.

Ruben Fernandez_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un dia especial, el meu amic va marxar a Veneçuela tot trist perquè no volia fer aquell viatge, ja no ens veuríem més. Quan va arribar em va trucar. Ell va haver de canviar  d’escola, d’ambient, d’amics… El primer dia tots els alumnes es van riure d’ell perquè no sabia parlar espanyol. No obstant això, al cap de diverses setmanes ja tenia uns quants amics. La setmana següent va marxar a Puerto de la Cruz a passar el dia. Quan va tornar a Caracas va veure que havia sigut víctima d’un robatori. Quina ciutat tan insegura! –pensà. Finalment era una sorpresa de la seva família, el canvi de país començava a ser interessant.

Oriol Azcárate Guitart_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Feia dos mesos que no avançava en el meu estudi, estava estancat en un sol punt. Era indignant veure com un estudi que prometia ser un avenç no arribava a res. De sobte se’m va il·luminar la ment i vaig visualitzar una fórmula. La vaig escriure immediatament en un Post-it. Vaig sortir del despatx a celebrar-ho. Tothom estava sorprès per l’enrenou. L’havia trobat! La fórmula per tenir energia il·limitada. Vaig tornar al despatx per agafar el Post-it, però ja no hi era. I si algú me l’havia pres? Increïble! El descobriment podia estar en males mans. Mentrestant, un gat mig adormit rosegava un petit paper groc amb una fórmula…

Pau Viola Victòria_4t A Col·legi anna maria janer

En un parc de ciutat hi ha un arbre alt i fort. En una de les branques, sempre hi ha un espai on hi creix una fulla. Una fulla petita i dèbil, en comparació amb les altres que són grans i de color viu. Quan s’acaba l’estiu, la fulla es posa molt trista, “quina vergonya”, diu. “Segur que soc jo la primera fulla que cau aquesta tardor, com que soc la més petita i dèbil de l’arbre…” Quan comença la tardor, la fulla intenta aguantar-se a la branca amb totes les seves forces, però no, sempre acaba caient, sense ser conscient que ella, aquella petita i dèbil fulla, serà la primera amb la qual els nens jugaran i s’ho passaran tan bé.

Laia Sin Frau_3r B EA 2a ENSENYANÇA Ordino

Recordo la seva aroma, la seva pell fina i aquelles corbes rodones, la seva tendresa, per no parlar de la seva llengua… que relliscava com gotes d’aigua mentre xocava amb la finor dels meus llavis. Era única. La mirava i estava segura que no podria mirar a ningú més. Ella hi era a les bones i a les males. Era una caixa de sorpreses, mai sabies què podries trobar-te. Un dia va marxar… Ja no hi era. Els meus dies eren més tristos, llargs i dolorosos. La trobava massa a faltar. Va ser culpa meva. Em vaig descontrolar i se me’n va anar de les mans, me la vaig menjar… Ara ja no hi era, la meva pizza, havia marxat.

Edgar Gamero_3r B EA 2a ENSENYANÇA Ordino

Vivim en democràcia? Això és un resum del govern en el qual vivim. Els polítics ens REPRESENTEN. Així pensem de la democràcia: vivim en democràcia, l’elecció és una conquesta del poble, els polítics són gent preparada, el poder està en el poble, el programa electoral és important i desconfiem dels polítics. Quan la realitat és una altra: el poder està en els representants, regna la mediocritat, l’elecció la manté una elit, el programa electoral no és important i l’elecció és confiança total. Costa de creure, però… no vivim en democràcia… Tens el valor de canviar-ho tot? Si vols més detalls busca això a YouTube: #WHYDEMOCRACY.

Jessica Do Nascimento_3ème B Lycée Comte de Foix

Quan vaig arribar del col·legi me’n vaig anar a la meva habitació i em vaig trobar alguna cosa. Aquella cosa estranya era un ninot que semblava un pallasso. Els meus pares sabien que de petita mai m’havien agradat els pallassos. A més, era un ninot encara pitjor. Quan em vaig apropar a veure el ninot hi havia una carta al seu peu. En aquella carta posava que era una sorpresa dels meus oncles de Saragossa que em venien a veure, perquè era el meu aniversari. Vam celebrar la festa tota la família al McDonald’s i ens ho vam passar realment molt bé. Després vaig tornar a casa i el ninot ja no hi era, ningú sabia què havia passat…

Eduard Casajuana_3ème B Lycée Comte de foix

El rugbi és un esport d’equip com el futbol però no hi ha el mateix ambient. Al futbol la gent no es comporta com un equip, no es respecta, s’insulta tot i formar part del mateix equip, però al rugbi és diferent, al rugbi no passa això. Per aquest motiu, un nen de 14 anys va decidir entrar a un equip de rugbi per viure noves aventures i experiències. Aquest nen es diu Josep i acaba d’entrar a formar part d’un equip. Durant l’entrenament es va divertir molt i va conèixer noves persones. El Josep va dir als seus pares que volia continuar en aquell esport tan divertit i dinàmic. I el dia del partit va arribar…

Guillem Moles Teiga_3r B EA 2a Eensenyança d’Encamp
Hi havia una vegada un drac gran, amb unes dents gegants, que feia molta por, però era pacífic, no atacava, no li agradava la violència. Un dia va anar al poble com sempre, parlava amb la gent, es relacionava, era “una bona persona”, encara que fos un drac, era un habitant més. Ell era el defensor del poble, un dia els van atacar. Estava preparat per defensar el poble, però una part d’ell no el deixava atacar. El poble estava sofrint un atac i el drac no el podia defensar. El poble va ser destruït i el drac no va fer res, ho va lamentar tota la seva vida. L’endemà estava destrossat, no es va poder moure. Però era un drac pacífic.

Matias Bañeres_3r B EA 2a Ensenyança d’Encamp
Un bon dia em vaig despertar sense braços i no sabia què em passava. Vaig sortir corrents al carrer a buscar ajuda, vaig mirar al cel tres segons i, en abaixar el cap, vaig veure que em faltaven els dits dels peus. Vaig córrer cap a casa i de camí vaig anar perdent altres trossos del meu cos. Era terrible! Vaig cridar de por però ningú em responia. Em van començar a caure les dents i, de cop i volta, estava caient per un forat negre que no acabava mai. Amb un cop sec em vaig despertar. Era un somni, però era en una habitació l’hospital i no sabia per què. Va venir el metge i em va explicar que havia tingut un desmai mentre conduïa. Uf!

Natalia Garrancho Molina_3r  Col·legi Sagrada Família
Noto el fred del terra com toca el meu cos nu. Noto com cada gota cau sobre la meva esquena descoberta. Noto que les mirades penetrants queden fixades en mi. El meu cos no respon, estic massa dèbil, massa abatut per aixecar-me. No sé com he arribat a aquest lloc, només recordo com una llum enlluernava la vista i del res he acabat aquí, envoltat d’humans. Vull aixecar-me però no puc. Vull sortir d’aquell lloc però no puc. Vaig percebre com una mà palpava la meva esquena i amb una veu dolça deia: “Estàs bé?” Aquella veu m’havia donat suficients forces per aixecar-me i sortir d’allà com abans millor. En un aparador es reflectia la meva espatlla plena de sang amb una cicatriu en forma de V invertida, ja me’n recordo, m’havien expulsat del cel, era un àngel caigut.

Adrià Gil_3r Col·legi Sagrada Família
Tots en algun moment de la vida hem agafat un avió o voldríem agafar-ne un per viatjar a un altre lloc. I per què ens agrada tant viatjar en avió? No ho entenc. L’únic avantatge que té és que vas més ràpid, però tot i així, és molt car per unes hores de dolor d’orella degut a la baixada de pressió i per estar en un seient incòmode. I això no és el pitjor. Hi ha una cosa que per a molts passa desapercebuda. Sí, parlo del menjar que et donen a l’avió. El menjar d’avió no és especialment bo, i això si te’n donen, perquè algunes vegades l’has de pagar a part. Puré pudent, pollastre cru, patates fregides que no estan fregides…

Jared Riba _1r Elec Lycée Comte de Foix

Els budistes creuen que després de la mort hi ha un altra vida en la qual et pots reencarnar en humà o animal. Si jo pogués triar em reencarnaria en animal, m’agradaria ser una àliga, poder saber el que senten aquests ocells rapinyaires al volar i sentir-me lliure. M’alçaria deixant la terra enrere i volaria gràcies a les meves enormes ales i m’enlairaria fins al capdamunt del cel, on podria mantenir-me estàticament com si dominés l’aire. Podria recórrer tots els pics d’Andorra, i notar els cor­rents d’aire fred i gaudir dels paisatges nevats i observar tot el que m’envolta. Dominar el vent, ser el dominador de tot!

Daniel Carvalho _1r Elec Lycée Comte de Foix

Un dissabte vaig anar a la Comella amb la família per fer una barbacoa perquè era l’aniversari del meu oncle. Mentre els homes van començar a fer la brasa per coure la carn, tots els meus cosins vam anar a jugar a futbol al camp del costat. Estàvem pilotejant quan al meu cosí li va picar una abella i va començar a cridar: “Soc al·lèrgic a les picades d’abelles!” Vam anar cor­rent a avisar els nostres pares i la meva tieta el va portar a l’hospital. La resta vam començar a dinar però com que estàvem molt preocupats perquè no en teníem notícies vam acabar tots anant a l’hospital i ens vam oblidar de celebrar l’aniversari del meu oncle.

Toni Trasserra_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Miro per la finestra i només veig aigua i més aigua. Estic assegut en una butaca blanca i negra molt còmoda. També hi ha una petita pantalla on es projecta una pel·lícula però no l’estic mirant, de fet no sé ni quina és. Tot seguit, arriba una hostessa que porta una safata amb fruita i begudes. Demano un cafè i torno a mirar per la finestra: només veig núvols molt grisos. De cop, se sent tremolar l’avió i, pels altaveus, el pilot avisa que estem passant per una zona de turbulències. Començo a suar, ja que mai m’ha passat això en cap vol. De sobte, noto que l’avió està caient, apareixen les armilles, tothom crida, què faig? Ajuda!

Marco Castro_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Estic aquí amb les meves amigues a la Plaça Major del poble però falta el meu millor amic. La Maria em diu que li truqui i ho faig. Quan vaig a penjar, me l’agafa algú que no és ell. S’escolten crits de fons, molt soroll. De cop, el meu telèfon cau a terra i em quedo parada. L’Anna em demana què ha passat, i no sé què contestar-li, perquè no me n’he assabentat. Decidim anar a casa seva per veure què ha succeït.
Arribem, la porta està oberta, entrem i els llums no funcionen. Llavors encenem les llanternes dels telèfons. Anem al menjador i ens trobem el nostre amic a terra i una persona al costat. Es gira i resulta que és…