Joan Bastida i Montoriol_4t B Col·legi Mare Janer
M’arrauleixo fins que els genolls toquen la freda i humida terra. Poso les mans dins l’aigua suaument per no causar un rebombori. Espero i resto immòbil com la muntanya, i faig un silenci digne del bosc. És l’hora, la meva presa treu el caparró i l’ataco ferotgement com si d’una flama es tractés. Tot seguit, amb la velocitat del vent, atrapo aquell peixet llefiscós entre les meves mans. Llavors, el trec del rierol i el poso a la galleda. Descanso uns instants i l’enlairo cap a l’immens cel del més enllà, des d’on el meu iaio veu la peça que he capturat. Després la torno on li correspon, al superb regne aquàtic dins del profund bosc.