La carrera de la meva vida

Izan Roig_1ère Agora Lycée Comte de Foix

Dilluns 28 de setembre, falten encara dos dies per a la carrera. Estic nerviós ja que és la meva primera carrera en l’àmbit professional i fa molts anys que estic esperant aquest gran moment. Arriba el dia tan esperat, entro al vestuari per començar a canviar-me, es nota la tensió en l’ambient, la gent espera a les grades ansiosa davant la nostra entrada imminent. A les grades el públic s’alimenta de l’eufòria que es respira. Últims 30 minuts abans de començar la cursa! Els pilots reben informacions dels mecànics, estratègies de victòria, consells preciosos. El moment tan esperat és ara. Estic a punt de donar-ho tot. 3, 2, 1, llestos!

Un dia insòlit

Alexia Viladot_1ère Agora Lycée Comte de Foix

Tot va començar un dia normal, em trobava a Tràmits. Era un dia molt pesat i l’afluència de gent superava l’aforament màxim. Tota la gent es queixava, tothom estava impacient. Sentíem comentaris desagradables: “això és vergonyós”, “no sabeu treballar”… L’Èlia i jo intentàvem calmar la gent però sense èxit, al final vam acabar fent-nos unes polseres amb clips per no estressar-nos i el temps d’espera va arribar a assolir rècords històrics. Que insòlit! De sobte em vaig despertar rient i la meva mare em va comunicar eufòrica que marxàvem del país. Llàstima que les paraules de la meva mare no fossin un somni sinó la crua realitat.