Dia: 12 de desembre de 2021

Laia Marquès Roura_3r C Col·legi Mare Janer

És bonic. És agredolç. És com una llar que s’ha trencat. Prenc una ruta pels meus pensaments i es produeix un curtcircuit al meu cap. Omplo els dies amb les teves mirades i les nits amb intents d’oblidar. Creo mentides dins el cap com si algun dia anessis a tornar.
És lamentable. No puc creure que cada dia sigui encara pitjor. Omplo les nits recordant com eres i encara desperto amb records oblidats. Amb aquestes mentides al cap que se senten com si fossin realitat. Ja no estic aguantant. Només estic deprimit perquè te n’has anat. Estic despert recordant bells errors. Estic enamorat del passat. Ja no puc escapar d’aquells somnis trencats.

Aroa Andaluz Ribera_3r C Col·legi Mare Janer

En aquells moments l’únic que em passava pel cap era “mort”. No tenia cap altra idea de com havia arribat allà. No tenia paraules per descriure aquell lloc, però jo sempre havia volgut morir i allò era el que més s’hi assemblava. El fet de trobar-me aïllat, sense ningú que es rigués de mi constantment va fer que el meu cap comencés a plantejar-se si m’agradava viure en aquell lloc totalment buit. Passaven hores i hores, cada vegada tenia menys forces, però sense trobar-li fi a res vaig començar a córrer com un boig, així tal vegada podria sortir d’allà, fins que un soroll pertorbador m’envaí a poc a poc i, per fi, vaig obrir els ulls.