Dia: 6 de desembre de 2021

Lola Vizmanos Alegre_3ème H Lycée Comte de Foix

Dormia plàcidament al meu llit quan, de sobte, em vaig despertar. Sentia que quelcom estrany estava succeint. Una sensació insòlita m’havia envaït. Vaig decidir aixecar-me per veure què estava passant i assegurar-me que no era res greu. Va ser llavors quan vaig notar que només podia moure els ulls. Estava totalment paralitzada. En aquell moment, un calfred em va recórrer el cos. Vaig voler cridar, però no vaig poder. Vaig voler plorar, però tampoc no vaig poder. El meu cor va començar a accelerar-se, notava les pulsacions al cap. De seguida, em vaig despertar. Estava suant. Aquella nit havia experimentat el que era la por.

Clémentine Margerite Lagarrigue_3ème H. lycée comte de foix

Aquesta frase ens mostra que a vegades les paraules no són necessàries. A vegades no tenen sentit. A vegades n’hi ha prou amb una simple mirada per transmetre-ho tot, un simple gest. En aquest cas, la frase parla d’amor. L’amor que es pot sentir per una persona pot ser tan poderós que no és possible transmetre’l amb paraules. Crec que això també funciona amb qualsevol altre tipus d’emoció. No importa si es tracta d’un amic, un familiar o de la vostra ànima bessona. Quan amb aquesta persona una mirada és suficient per comunicar-vos, simplement és genial. Per a mi, la frase expressa aquesta connexió que pots tenir amb un ésser viu.