Dia: 28 de desembre de 2021

Dani Jui Alcolea_4t A Col·legi Mare Janer
Enmig de la selva. Perdut. Amb dos forats a l’avantbraç per ficar-me on no toca. Faig un torniquet. La ferida empitjora ràpidament. Ja és massa tard. No em fa gaire mal. Però sento com, a poc a poc, em va cremant per dins. Començo a estar marejat. Estic més feble. M’assec. No noto les cames. Van passant els minuts, que semblen hores. Penso en el meu fill i la meva dona. Recordo els bons moments. Intento resistir. Desesperat, miro al cel. Se m’acaba el temps. Provo d’aixecar-me. Fracàs. Ja no puc més. Respiro profundament. El ulls em pesen. L’únic que em queda és esperar. Tot el que he viscut aquests anys s’esborra en pocs segons.

Álvaro Fernández Sáez_ 4t A Col·legi MAre Janer
Els nervis de la pujada. La sensació del vent gelat recorrent el teu cos immòbil. La sensació de tindre papallones a la panxa. La incertesa de no saber el que passarà. Ja has arribat. Tens la visió panoràmica de tota l’atmosfera gèlida. La visió et permet tindre el control de la situació, no obstant, l’angoixa de la baixada està present. Tothom t’està buscant. Fa fred. T’has de treure la jaqueta i començar a escalfar. Ja és el teu torn. Estàs preparat. Baixes fins a la sortida. Arriben els deu segons més llargs del dia. Penses. Memoritzes la baixada. Ja no tens temps. Has de sortir. Estàs baixant. Caus. Quedes desqualificat.