Dia: 4 de desembre de 2021

Frida Jiménez Espin_4t B Col·legi Mare Janer

Udol. Fer la primera ullada i que siguis allà. Sense intercanviar cap nom, sabent que sempre estaries al meu costat. Cap preocupació. De vegades recordo estar en aquella situació on només ens preocupàvem per si plouria o faria sol. Quan vam arribar, ens vas cuidar a tots tres com la Nana a la Wendy i als seus germans. Encara així ho sabíem. Sabíem que sempre hi series allà per posar un somriure en les nostres carones angoixades en adonar-nos que s’acabava el temps. Cada vegada et feies més fràgil i trencadís. Les trepitjades, els lladrucs i el moviment uniforme de la teva cua s’esvaïa. El darrer udol. L’udol del buit. L’udol etern.

Joan Bastida i Montoriol_4t B Col·legi Mare Janer

M’arrauleixo fins que els genolls toquen la freda i humida terra. Poso les mans dins l’aigua suaument per no causar un rebombori. Espero i resto immòbil com la muntanya, i faig un silenci digne del bosc. És l’hora, la meva presa treu el caparró i l’ataco ferotgement com si d’una flama es tractés. Tot seguit, amb la velocitat del vent, atrapo aquell peixet llefiscós entre les meves mans. Llavors, el trec del rierol i el poso a la galleda. Descanso uns instants i l’enlairo cap a l’immens cel del més enllà, des d’on el meu iaio veu la peça que he capturat. Després la torno on li correspon, al superb regne aquàtic dins del profund bosc.