Dia: 24 de desembre de 2021

Andrea Martínez_3r A EA segona ensenyança d’Ordino

El timbre! Ja és aquí! Maria, que bonica estàs! Portes maleta? No? És igual, ja tens roba aquí. Vols un te? Un cafè millor, aleshores? Quant de sucre vols? Et vols donar un bany? Vaig per tovalloles netes. Hi ha sals de bany al lavabo. Ara et fico l’aigua calenta! No et quedis adormida que et conec! Ui, el telèfon. Ring, ring… Digues? […], es deu haver confós senyor, la meva dona és a casa, perdoni. Maria no saps el que m’acaba de passar. Han trucat del tanatori. Quina confusió més desagradable! Deien que estaves… Maria? Ets aquí? Maria? Puc passar? Maria! Maria? I la teva jaqueta? I la tassa de cafè? Maria? I les tovalloles? Maria?

Aitana Elson Varela_3r A EA segona ensenyança d’Ordino

Esperava. La neu m’envoltava, blanca, humida, freda. La bufanda i el barret em proporcionaven escalfor mentre estava asseguda al banc, el nostre banc. Una iaia passejava agafada del braç d’un home amb cabells blancs i reien. Esperava. Uns nens feien un ninot de neu i reien. Esperava. S’apoderava de mi el record de la llum dels seus ulls que ara ja no brillaven. Tristor. Esperava. Una petita llàgrima salada va regalimar per la meva galta. I continuava esperant asseguda en aquell banc, el nostre banc, el que sempre seria nostre encara que ell ja no hi fos. Esperava el dia, el mateix dia que el vaig conèixer en aquell banc. Esperava.