Martí Bordes Miró_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
En tot el temps que he viscut, he tingut molts amos: des de persones riques fins a persones increïblement pobres; però avui us explicaré la història de l’emperador Suizei.
Aquest emperador, segur del que feia, em va demanar si podia veure la seva mort. Jo li ho vaig concedir. Era una mort sanguinolenta, enmig del camp de batalla. Això el va calmar durant una estona, va pensar un segon desig i al final em va exigir: “Vull que m’acompanyis en totes les meves batalles i siguis el meu conseller fidel.” Com a últim desig, va voler veure un altre cop la seva mort; ara en un llit, malalt i ple d’arrugues pel pas del temps. Jo era al seu costat.
Mes: abril de 2022
Els somnis
Rodrigo Pazos Domínguez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Són un món estrany on totes les teves fantasies i la teva imaginació són lliures. No hi ha cap norma ni obstacle, tu ets Déu, qui ho governa tot. Qui tot ho veu. No importa el que passi als somnis, no tens fam, ni set, ni tens cap necessitat, ni pots patir, ni pots morir. La teva realitat i la realitat exterior es fusionen en una, i és quasi impossible diferenciar-les. No saps quan estàs somiant i quan estàs despert, què pots fer i què no. Tot és un simple somni? Res existeix com a tal, no puc morir. És el meu somni. Coneixeu el somni de la caiguda? Aquell que creus que caus i et despertes? Bé, doncs estic a punt de despertar-me.
‘Au revoir’
Kimberly Lustina Ganal_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig marxar a Miami pensant en ell, el noi que més feliç m’havia fet. Després de la ruptura, durant tot el viatge, sentia que aquest estiu no seria el meu… però m’equivocava. Vaig arribar, estava trista, tot era diferent. Van passar dues setmanes, ja començava a conèixer gent nova. Els dies els vaig passar fent caminades per la platja, amb grans rialles i festes, amb amics i família. Vaig tornar a Andorra i tenia por de tornar a veure el noi en qui tant havia pensat. El vaig abraçar, sentia la calor dels seus braços, l’amor i la pau que em feia sentir. Vam discutir i no vam tornar a parlar més. Vaig escollir continuar pel meu camí.
El fugitiu
Aleix Herrera_3ème G Lycée Comte de Foix
Era l’any 1899, a Amèrica. La meva banda i jo vam voler atracar un banc de Saint Denis. Vam passar moltes setmanes preparant l’atracament fins que vam decidir de fer-lo. Va anar tot molt bé, l’únic problema va ser que en Mica ens va trair. En Mica va matar violentament l’Arthur després d’aquella dura baralla. A la muntanya, vaig estar uns quants mesos entrenant-me per matar aquell traïdor i quan estava tot organitzat i estava a punt de fer-ho, la meva mare em va dir que era l’hora de sopar i que havia de parar de jugar a la consola, perquè portava tota la tarda jugant. Al final no vam poder matar aquell traïdor.
Tothom menteix
Katerina Trias_3ème G Lycée Comte de Foix
Menteixes amb previsió, menteixes per civisme, menteixes per educació, menteixes per quedar bé, menteixes perquè és el que t’han ensenyat a fer, menteixes perquè veus que encara que tothom diu que vol la veritat, aprens que no la vol realment, menteixes en general perquè és el que et convé… Ens mentim a nosaltres mateixos pensant que som els protagonistes del món, que som el centre d’atenció. Estem tan centrats en el nostre personatge que a vegades és fàcil oblidar que totes les persones que hem vist al llarg de la nostra vida, també es mentien pensant que elles mateixes eren les veritables protagonistes.
‘Game over’
Júlia Comella_3r A Col·legi Mare Janer
Era al llit, en una habitació d’hospital. Sonava una alarma estrepitosa. Vaig veure la gent corrent embogida. Se sentia un megàfon llunyà, “refugieu-vos”, “avisem totes les unitats”. Les infermeres corrien per l’hospital dient que no sortíssim de les habitacions, ens envaïen zombis. Els pacients van començar a cridar i a dir que els zombis havien entrat. Vaig tancar la porta, un d’ells va entrar a l’habitació. Vaig lluitar, però aquell ésser em va empènyer per la finestra. Mentre queia d’aquell 4t pis, vaig veure els mots “GAME OVER”. Una noia em va treure les ulleres RV i va dir: “No has passat de nivell, ho vols tornar a provar?”
Quan torno a casa no hi ha ningú
Ian Ojaos_3r A COL·LEGI MARE JANER
Vaig trucar als pares, era molt estrany, no m’agafaven el telèfon. En arribar a casa, no se sentia el soroll de la tele, semblava ser que no hi eren. A pesar que no estiguessin per mi, era un dia normal, vaig berenar, vaig fer els deures. Eren les set, encara no venien, trucava i línia ocupada. Vaig mirar els armaris, no hi faltava res. No se n’havien anat. Vaig seguir jugant, de cop i volta van tocar al timbre. Estava entusiasmat, per fi havien arribat! Però en realitat eren dos policies. Ja sabia que no era res bo. Em van explicar què havia passat. Mai no ho hauria pensat. Havien tingut un accident i estaven greus a l’hospital.
L’àvia
Víctor Pastor Martín-Peñasco_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Portava tres anys esperant aquell viatge i finalment va passar. Després de molta estona al cotxe em vaig quedar adormit i de cop em van despertar i vam arribar. Per fi vam arribar! Vaig veure aquell portal, vaig baixar del cotxe i allà estava, amb un somriure d’orella a orella mirant-me amb uns ulls emocionats i desesperats per fer-me una abraçada. Només baixar del cotxe va venir ràpidament i em va agafar fort amb els seus braços finets, aquella abraçada hauria d’haver sigut eterna, per a mi va ser especial, em vaig sentir a casa, sense cap preocupació per davant solament la sentia a ella agafada a mi. Sentia la meva àvia.
La cursa
Enric Martos Altimir_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Ets a la sortida, el senyor del costat que porta auriculars i un micròfon per comunicar-se amb l’arribada et para. De sobte tot s’atura, el noi que anava davant teu ha caigut, i veus la llitera de lluny. Després, la cursa continua. El temporitzador avança: 10… 3, 2, 1. Surts. Vas passant les portes una a una, de sobte els talons et comencen a cremar i comencen a anar a poc a poc enrere. Quan estàs a punt de caure del tot veus l’arribada. Intentes fer l’últim esforç, estàs a punt d’arribar, estires el braç per parar el cronòmetre. Llavors obres els ulls. Ets a la sortida, el senyor del costat amb auriculars i un micròfon…
L’aventura a l'espai
Adrian Pires_3ème B Lycée Comte de Foix
Semblava un dia com qualsevol altre, però la Kim i el Max van veure al cel una llum que se’ls apropava. Aquella llum es va aturar prop d’ells. Van atansar-s’hi i van veure una nau on hi havia un corb ferit dient que havien d’anar al centre de la galàxia per salvar el món. Van decidir fer-li cas i van agafar eines de casa per si els calien. S’hi van dirigir i allà van trobar un home vestit de negre destruint-ho tot. Així doncs, van decidir detenir-lo però en el combat l’home de negre va intentar matar la Kim. Sort que el Max la va protegir tot i que allò li va costar la vida. La Kim rabiosa va aconseguir venjar-se i va matar l’home.
Ferides
Chlöé Vinolas Melero_3ème B Lycée Comte de Foix
Et vaig obrir el meu cor en el primer moment. T’ho vaig explicar tot sobre mi. Em va agradar el teu somriure i la teva mirada atenta. Però quelcom va anar canviant amb el temps. Llavors, no ho vaig entendre. De fet, vint anys més tard encara no ho entenc. Era violència o passió? Quan em tocaves no m’acaronaves, més aviat em deixaves una traça lila i blava. Potser van ser les meves poques ganes d’estimar-te com al principi. No vaig plorar la teva mort. Sí que vaig plorar el temps perdut, totes les meves ferides internes que encara no havien curat però sobretot, vaig plorar perquè per fi era lliure. Més que pèrdua vas ser una alliberació.
Arrivederci
Lourdes Guida_4t A Col·legi Mare Janer
Un dia hi ets i a l’altre ja no. Vas marxar. De cop i volta ja no estaves al meu costat. No sabria dir-te com em trobo. Però he d’aprendre a deixar anar, tot i que faci mal. A vegades aferrar-nos és més perjudicial. Em vas fer feliç i vas ser la meva llar, ara és hora de passar pàgina i no t’imagines el que m’està costant deixar-te anar. Tu ja ho has fet fa estona. És estrany creuar-me amb tu ara i haver de baixar la mirada. Hem tornat al punt de sortida, on tornem a ser desconeguts, però ara amb records en comú. Si et pregunten què vam ser, digues que vam ser les ganes de ser tot, però que no vam poder. Fins que ens retrobem.
Siguis on siguis
Laia Bonache Moya_4t A COL·LEGI MARE JANER
Des del primer dia que et vaig conèixer, vaig saber que series tu. Tu series aquella persona amb uns valors tan essencials que, qui ho diria, me’ls inculcaria a mi també. Ets màgic. Ets el motiu del meu somriure. Com em mimes, com m’estimes i com et fas estimar. Gràcies a tu soc qui soc ara, valorant-me tal com soc i, com bé tu dius, a qui no li agradi que no em miri. El dia que ja no hi siguis no tindré paraules, simplement miraré al cel i pensaré en el molt que t’he estimat, t’estimo i t’estimaré. Però el temps passa ràpid i quan menys t’ho esperes… Ara ets l’estrella que més brilla allà dalt, sí iaio, al cel. Gràcies sempre.
Un joc de nens
Hugo Pérez André_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino
Aquella calorosa tarda la guerra s’estava acabant. Es podien veure els cadàvers dels meus companys per terra com si es trobessin en una espècie de cementiri. Només quedàvem el meu millor amic i jo. Ens coneixíem des de feia molt de temps, però en aquell precís moment érem enemics. Tots dos volíem guanyar, érem molt competitius. L’arma li va arribar als seus peus i em va apuntar. Estava tot molt clar, m’havia traït. Em va mirar fixament i va disparar. Per sort ho vaig poder evitar. Tot seguit, vaig agafar l’arma, per finalment matar-lo i guanyar jo. Quan l’anava a matar el timbre va sonar. Ningú va guanyar la partida del cementiri.
Nostàlgia
Guillem Beal Barros_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino
M’he enamorat. Ella és i serà, ho sé, el gran amor de la meva vida, com els que sempre surten als llibres, als somnis i a les pel·lícules. Entro a casa i em començo a preparar com si me n’anés a un gran casori. He estat 1.328 anys buscant l’amor etern i per fi l’he trobat. M’acabo de posar bé el tupè i surto decidit. Quan entro a casa seva rebo una desagradable sorpresa i és que no la trobo per enlloc. Tinc un horrible pressentiment i em temo el pitjor. Ara estic enfadat i el meu tigre interior està descontrolat. Surto com un llamp cap a la bugaderia i la trobo allà. L’empresa l’estava a punt de rentar: la meva estimada samarreta.