Daniela Martins Almeida_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Tenia els ulls borrosos, plens de llàgrimes, veia la carretera boirosa i vaig sentir el clàxon d’un camió que m’avisava. No vaig tenir temps de reacció. Em vaig adonar que el cotxe estava bolcat i sentia un xiulet molt fort que no em deixava escoltar res. Em deia a mi mateixa que no podia morir, que no tanqués els ulls. Després d’uns minuts, sentia el soroll de les sirenes i moltes veus. Notava com m’intentaven treure del cotxe, però cada vegada que em movia era com si m’estiguessin clavant mil ganivets. Aleshores vaig ser conscient que no tenia ningú, així que vaig decidir deixar-me portar.