Rassim Mahamed Sakhraoui_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
– Dijous 3 de maig 2007.
Aquella nit tan fosca, sota la llum de la lluna amb ella.
Portava un vestit vermell, el seu cabell castany onejava i l’aire bufava molt fort. Estava estirat sobre alguna cosa dura. A poc a poc ella s’allunyava. Se sentia un so que semblava ser un tren, cada segon el so s’apropava i es feia més fort. He intentat cridar-la, però ella ja no hi és.
La llum s’acostava més i més, no podia veure res. Aquella nit va ser inoblidable. Tots aquells moments passats amb ella, totes aquelles nits. Era tan estúpid de pensar que una persona com ella em podria estimar a mi.
Però l’única cosa que ella va fer va ser deixar-me aquí…