Leonor Pereira_3r C Col·legi Mare Janer
El canó d’aquella arma m’apuntava directament al pit, mentre tu deies que tot allò passaria molt ràpid i em subjectaves la mà. De sobte, una llàgrima em va caure per la cara. Me la vas netejar i vas somriure. Jo tremolava de por i tu l’únic que feies era dir-me que tota la culpa d’aquell acte. La meva mirada es va fixar en el terra on hi havia el cos del meu marit dessagnat i amb un lluent forat al cap. Vaig apujar la mirada i tu em miraves amb aquells ulls plens de ràbia. Llavors, em vaig penedir de parir-te i vas disparar amb el gallet d’aquella arma que em va traspassar el cor. Però mai t’he deixat d’estimar, fill.