Dia: 4 de gener de 2025

CARLA SÁNCHEZ MITJANETA_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Penso en el dia que te’n vas anar. Desapareixent i deixant-me allà. Encara penso que ets aquí. Amb les teves bromes i les teves rialles. Penso que no et vaig dir t’estimo prou. I si t’haguessis despertat d’aquell son? Totes les paraules que em vas dir ja no les podràs repetir. A casa tot em recorda a tu i em poso a plorar només de pensar que s’ha acabat, que mai més seràs amb mi. Sé que el dolor del cor a poc a poc marxarà. Et trobo i sé que et trobaré molt a faltar. Escric això perquè sàpigues que ho vas aconseguir, vas omplir el meu cor de records i bons moments. Si no fos per tu no seria aquí, gràcies. Gràcies per ser tu. T’estimo.

DÚNIA LARA_3r D  EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Són les 4 de la matinada. Em desperta un “bum”! Surto corrents de l’habitació. La mare, desperta al sofà, em diu que no m’amoïni i que torni al llit. Estic nerviosa i no em puc adormir. No sé què està passant. Espero 45 minuts i sento la mare que crida: “Surt de pressa!” Horroritzada, la vaig a veure, pregunto què està passant. La mare m’ignora i em diu que m’afanyi. A fora, tothom està corrent, estic espantada i començo a seguir la multitud de gent que no sap on anar. Veig el que passa, l’edifici de la cantonada s’ha esfondrat, em ve un calfred. Ploro. Fins allà no m’adono que s’està a punt d’iniciar el pitjor que em podria imaginar.