Dia: 11 de gener de 2025

MARIANA ROSA CARNEIRO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’altre dia vaig pensar si el que em passava era una cosa normal de mi o passava a d’altres persones. Quan em passa sempre és al mateix moment i la mateixa situació. No saps si parlar amb aquella persona, perquè no sé com pot actuar. A l’hora de presentar sents com si estiguessin escoltant moltes veus, sents com por i el teu cos reacciona. No parles, et quedes callada amb una cara bastant espantada. Vols sortir corrents d’aquell lloc per estar tranquil·la. Quan estàs segura de tu mateixa de fer una cosa que a tu t’agrada molt, però no ho fas perquè sents que et diran alguna cosa o pensaran malament. Això és la vergonya.

Noa Rodríguez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Només puc escoltar un silenci inquietant, em decideixo a obrir els ulls i puc veure a la meva mare plorant desconsoladament. Mentre em diu: “desperta, desperta!” Jo sense entendre res li dic: “tranquil·la estic desperta”, però no m’escolta, nerviosa li torno a contestar: “estic bé”, però segueix sense escoltar. De sobte m’envaeix el fred i començo a cridar a totes les persones que comencen a apropar-se amb cara de preocupació però no responen. De cop xoco amb alguna cosa, em giro i veig el meu cos tirat a terra envoltat de sang. Una sensació d’angoixa m’emplena ràpidament, a poc a poc m’adono què passa, m’ha arribat l’hora.