Mes: juny de 2025

Ramiro Tino Oddo_3r B Col·legi María Moliner

Un grup de quinze persones van tenir la idea de fer a Andorra una escultura del Xavi Espot a escala real. Després d’aconseguir els materials van voler ubicar-la al carrer perquè era més econòmic. Els treballs van durar un mes. Quan la van finalitzar, es van sentir orgullosos de la feina feta. Però es veu que un dia, per aquella carretera, va passar un clípol a tota velocitat. El conductor va perdre el control i es va estampar contra l’escultura, que va quedar feta pols. El grup de treballadors, enfadats, no volien tornar a fer l’estàtua, llavors van comprar una impressora 3D per fer-la un altre cop. Aquesta vegada, però, van tardar dos hores.

Erika Oliveira Cardina_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER

Tenim la millor companyia que ningú s’imagina. Nosaltres mateixos. Tenim un motiu, que és viure. Tenim moltes persones, no obstant, hi ha pocs amics. Mai ens han dit que seria fàcil o que podem sols, perquè tot és complicat. La gent pensa que tot és senzill, però només un mateix sap que no podem fer-ho tot, necessitem molta gent que ens ajudi i ens aconselli. La vida és molt complicada, massa, tenim molts problemes i molt poques solucions. Però, habitualment, la gent només sap parlar i crear remors i l’únic que faig jo és mirar-me al mirall i pensar. Llavors, si no tenim a ningú, què fem?

Thais Clavaguera Tomàs_3ème C Lycée Comte de Foix

Una nit, vaig anar a un concert dels anys vuitanta. Em vaig trobar a un noi, que em va cridar l’atenció… Em vaig aturar, jo volia aconseguir el seu número, però també el seu cor. A l’arribar a casa, em vaig afanyar a comprovar els possibles missatges d’aquell xicot. Esperava tant rebre alguna notícia seva, però les setmanes passaven, i cap notificació d’ell m’arribava. Durant dues setmanes, tres setmanes, un mes… cap resposta. Abandono. Massa il·lusions per un noi a qui només he vist un cop a la meva vida. Una nit, un concert, un noi i un número de telèfon, tantes coses i tan inútils. Millor la música abans que els nois.   

Jana Faria_3ème C Lycée Comte de Foix

Als 50 anys moltes dones volen tornar enrere, tornar a ser joves com als 25 o als 30 anys. Algunes decideixen maquillar-se i semblen dones de circ, pallassos de tant de maquillatge que porten. Altres van a buscar “la poció màgica” en aquells metges que injecten productes a canvi de molts diners i acaben semblant les dones de “Picasso” amb la cara completament desfigurada, el nas, les orelles… Poden perdre el cabell i la seva suavitat amb tants productes. I acabar amb cabells blancs. Val més quedar-se amb les arrugues i acceptar el pas del temps que no pas córrer darrere el temps, és el que li dic sempre a la meva mare.