Dia: 11 de novembre de 2026

ADA SANTIAGO VICENTE_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

La casa sencera feia olor de carn… només d’entrar per la porta de la casa ja sabia que la mare era a la cuina. Cada remenada amb la cullera, feia que l’olor s’enfilés encara més. No sé com s’ho feia, però sempre que em cuinava aconseguia que aquella olor m’arribés al cor i em tragués un somriure enorme. Recordo la meva germana entrant per la porta i preguntant-se què li passava a la petita, que somreia sola. Jo la mirava pensant que mai no ho entendria. La mare li deia: és que li estic fent sopa, i ja saps com és amb la sopa. El record de la mare fent sopa és, encara avui, el millor record de la meva infantesa. 

ENYA SANTAELLA PRINETTI_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

En Miquel anava caminant pel carrer, molt tranquil, com de costum. Però aquella vegada va ser diferent. De cop i volta es va trobar acorralat per 5 dinosaures extravagants, d’una talla immensa. Ell estava terroritzat, no sabia què fer. Només va pensar a cridar sense parar, demanant ajuda. La gent se’l quedava mirant, impressionada. No l’ajudava sinó que se’n reia. Pensava que era el final, no tenia esperances, però ell continuava concentrat a reclamar ajuda sense parar. La gent, al·lucinada, no s’atrevia a dir-li que el que ell es pensava que eren dinosaures, realment eren els seus gossos, que portava a passejar cada matí.