Laura Barajas Martí_3r B EA 2a ensenyança de Santa Coloma
Cada dia penses que estàs en un món paral·lel del que ets, no et sent bé, però solament en travessar una porta ja estàs, estàs al teu món, al lloc on ets tu, sense justificar-ho a ningú, on pots parlar sense haver de pensar què pensarà la gent, pots somiar i ser lliure. En aquell lloc hi ha gent que jo definiria com a màgica, a qui li pots parlar i t’escolta. Esperant aquell moment del dia és mortal, passen les hores, els minuts, els segons i veus que necessites un món paral·lel al teu. Et fa pensar que no podem estar solament en un món, que cadascú necessita el seu món on ser únic i diferent. De cop et lleves. Tot ha estat un somni.