La innocència de sentir i no saber

Sergio Borges Araujo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una nit freda de Nadal, una família estava reunida vora la xemeneia. El nen esperava amb ansietat l’arribada del Pare Noel. Tenia només tres anys, però escampava per tota la casa l’esperança del Nadal. Els avis el mig enganyaven. De tant en tant, feien veure que el Pare Noel ja passejava per la teulada. Crac, crac… “Semblen petjades, pugem a les golfes a veure qui és.” No hi van veure ningú i van tornar a baixar. Aleshores algú va picar a la porta. “Ou, ou, ou!” era el Pare Noel. “Mira papa, adeu papa!” El nen havia notat que el senyor de barba blanca era el seu Pare Noel. Però la seva innocència no l’havia deixat entendre-ho.