ENYA SANTAELLA PRINETTI_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX
En Miquel anava caminant pel carrer, molt tranquil, com de costum. Però aquella vegada va ser diferent. De cop i volta es va trobar acorralat per 5 dinosaures extravagants, d’una talla immensa. Ell estava terroritzat, no sabia què fer. Només va pensar a cridar sense parar, demanant ajuda. La gent se’l quedava mirant, impressionada. No l’ajudava sinó que se’n reia. Pensava que era el final, no tenia esperances, però ell continuava concentrat a reclamar ajuda sense parar. La gent, al·lucinada, no s’atrevia a dir-li que el que ell es pensava que eren dinosaures, realment eren els seus gossos, que portava a passejar cada matí.