La felicitat de la petita

ADA SANTIAGO VICENTE_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

La casa sencera feia olor de carn… només d’entrar per la porta de la casa ja sabia que la mare era a la cuina. Cada remenada amb la cullera, feia que l’olor s’enfilés encara més. No sé com s’ho feia, però sempre que em cuinava aconseguia que aquella olor m’arribés al cor i em tragués un somriure enorme. Recordo la meva germana entrant per la porta i preguntant-se què li passava a la petita, que somreia sola. Jo la mirava pensant que mai no ho entendria. La mare li deia: és que li estic fent sopa, i ja saps com és amb la sopa. El record de la mare fent sopa és, encara avui, el millor record de la meva infantesa.