Fabio Gonçalves_BTSA LYCÉE COMTE DE FOIX
Fa 25 anys estava promès amb la meva xicota Júlia. Li vaig regalar un anell i un ram de flors abans de marxar a la guerra. Quan vaig tornar anys després la vaig buscar per tot arreu. Un dia la vaig veure, estava igual de bonica però de cop i volta em vaig adonar que anava acompanyada de dos nens i del seu marit. Se’m va caure el món a sobre, vaig tenir el coratge d’apropar-m’hi i de saludar-la. Quina sensació d’incomoditat. Al cap d’uns dies vaig rebre una trucada seva. Em volia veure i per fi em va dir que m’estimava i vam decidir d’escapar-nos junts per tenir la vida que sempre havíem desitjat, és a dir, estar junts per sempre.